Les Animalades de l'alex

2008-01-25T09:23:00.000+01:00

Les animalades de l'alex continua en lesanimalades.wordpress.com

Substitution

2008-01-18T12:03:00.000+01:00

Cançons obsessives

2008-01-17T09:47:00.000+01:00

De tant en tant sento una cançó coneguda que feia temps que no sentia, o a la que mai li havia donat importància, i m'obsessiono amb ella. Em va passar de petit, quan tenia uns 10 anys, amb Bohemian Rapsody, amb el temps, que recordi, m'ha tornat a passar amb "The Logical Song" de Supertramp, "Money for Nothing" dels Dire Straits, el "Bring on the Night" d'Sting, i en podría dir moltes mes.

Les característiques d'aquesta obsessió son:
- La sento per què em posa de molt bon rotllo, tot i quq corro el risc d'avorrir-la.
- Intento buscar la discografía de l'autor, per conèixer més a fons el tema, i veure si n'hi ha d'altres que tinguin el mateix efecte.
- La poso a l'ipod, la gravo en cd pel cotxe, faig el que sigui per sentir-la.

I ara, m'ha agafat amb "Cliffs of Dover" d'Eric Johnson. Un dels que forma part dels denominats Guitar Heroes, com en Joe Satriani o l'Steve Vai per posar un exemple, tot i que s'allunya del metall i les virgueríes de l'ultim, sent més bluesero com els origens del primer.
Aquí us la deixo, no sense fer-vos una pregunta. També us agafen obsessions d'aquestes, amb quines cançons?

I love this camera

2008-01-14T22:52:00.000+01:00

M'encanta fer fotos amb aquesta càmera, la Lomo Fisheye. I més d'aquestes frics.

Vaga de traductors?

2008-01-12T23:55:00.001+01:00

De tots es coneguda la vaga de guionistes de Hollywood. Però us porto el trailer de "El caballero oscuro", la horrible traducció de "The dark knight", la propera película de Batman.

Us deixo primer el vídeo del trailer traduït, pèsima la veu del Jòker, i després la versió original amb subtítols, per cert, frases del doblatge que no tenen res a veure amb l'original. Aniré a veure la segona, evidentment.

El caso Vodafol (II)

2008-01-11T15:54:00.000+01:00

Aquest matí he parlat amb el comercial. Us poso en antecesors. Ja va intentar fotre-me-la doblegada quan em va dir que, el servei de correu venia amb la tarifa plana que estava pagant; i després se li va escapar que era un extra que havia de pagar.Així que ja li vaig dir llavors que tumà pel cul, que marxava a Orange. Llavors em va dir que , com a compensació, els 2 primers mesos de connexió m'els deixava gratis i, si no em convencía després, em donava de baixa. Després em va arribar un mailing de Vodafone dient-me que els autònoms teníem els 2 mesos d'internet gratis. Així que de compensació, res. Per això ja li he cantat les 40, però també li he dit que, com a comercial, chapeau, que sabia fotre-les ben doblegades.
Doncs be, resumint, el comercial m'ha dit que no era possible que m'haguèssin renovat la permanència sense que haguès signat res, que m'ho confirmaría i em deia alguna cosa.
Tot això després de dir-li que si el tenia renovat, la meva intenció era anar a la OCU i fotre el camp.

Seguiré informant. Si al final no hi ha permanència, fotré el camp amb una satisfacció...

A piratejar se ha dicho

2008-01-08T19:00:00.001+01:00

Els poso en antecedents. Em compraré l'iPhone quan arribi a aquest estat. Per què sí, per què em surt dels nassos. Problema, el treurà Movistar. Lagarto lagarto. La companyía de Telefònica em dona menys confiança que el Bisbe Canari a la porta d'una escola. Jo soc de Vodafone, i fa poc vaig canviar el contracte i el mòbil, i em preocupava el tema de la famosa permanència de 18 mesos. Ja feia temps que havia passat el temps de la permanència anterior, però al canviar el telèfon, volia anar amb peus de plom. No vaig signar res, no va sortir a cap conversa amb el comercial el mot "permanència"; així que vaig pensar, perfecte, quan surti l'iPhone et passes a Movistar, total, tots ens donen pel cul.

Avui em truca una comercial de Vodafone dient-me que estan fent una renovació de terminals. Li hai dit que l'acabava de renovar, que gràcies però no em feia falta. Ella m'ha dit que ok, que si, que ho veia ara, que tenia la permanència fins al 2009. Comorl!? Pareu les rotatives! Jo no he signat res senyoreta!

Doncs es veu que l'han renovat pel morro. Es pot fer? Ni idea, amb aquest tema juguen amb el client com els dona la gana.

Ara em queden 2 opcions. La primera, i que tiraré endevant, es anar a veure el comercial, que ja va intentar fotra-me-la doblegada, però el vaig enganxar; i cantar-li les 40, i les 70 si cal.

Si aconsegueixo sortir-me'n, quan surti el telèfon de Apple els fotré el salt. Si no, només em quedarà la segona opció; piratejar-lo. Cosa que no vull fer per tema d'actualitzacions, però ells m'hi obliguen. Cabrons.

Aquí arriba el nou, iJam

2008-01-05T20:34:00.000+01:00

Més dibuixos

2008-01-03T13:29:00.001+01:00

Demanava en Minu un Hulk miniaturitzat. Aquí el teniu.

Caipirinha Buen Ronsito

2008-01-02T09:23:00.000+01:00

Per començar l'any, us penjo aquí la recepta del plat tipic dels sopars a casa meva; l'olla de caipirinha. No es una caipirinha ortodoxa, així que la he rebatejat com "Caipirinha El Buen Ronsito". El Buen Ronsito era una agrupació de barra de bar a la que pertanyia amb els meus ex-companys de pis. El nom ja us dona una idea del que era.

Olla de Caipirinha "El Buen Ronsito"

Ingredients:
Llimones, moltes, o en el seu defecte "Limón & Nada" de Minute Maid
Sucre, 350-400 gr. aprox.
Gel, una bossa.
Cachassa, mitja ampolla

Comencem triturant el gel. Dins de la mateixa bossa, i amb una mà de morter, anem triturant uns quants glaçons. No tots, ja que els que queden sencers ens ajudaràn a mantenir la beguda freda durant la nit. Un cop treballat el gel, l'aboquem a l'olla.

Si optem per llimones naturals, més bo, però més laboriós; n'hauriem d'esprèmer unes 8 o 10, depén del suc de la llimona. El suc l'aboquem a l'olla, i tallem les restes de llimona a quarts i ho posem també a l'olla. Aquestes aniràn deixant el suc, i li donen un toc de color al tema. En cas que us decanteu pel "Limón & Nada", digníssim dubstitut, només cal que espremeu un parell de llimones per donar el toc de color a l'olla, i hi aboqueu una ampolla sencera del "Limón & Nada".

Un cop tenim això, ho barrejem una mica perquè tot agafi el gustet, i hi aboquem la cachassa. Anem tirant, no la mitja ampolla de cop, proveu amb un quart i aneu tastant per veure si ho trobeu fort o fluix, aneu corretgint per trobar el punt.

Barrejem i hi afegim el sucre. Igual que la cachassa, no ho feu de cop, aneu abocant i tastant, una de les gràcies del beuratge es que ja aneu pet només de fer-lo. Abans de tastar-lo remeneu be, es imprescindible que el sucre es disolgui.

I ja està, ara només cal servir-la amb el cullerot i gaudir-la.
Ja no teniu excuses per dir-me, "quina enveja les teves caipirinhes", aquí teniu la recepta, i com veureu, no es gens complicat. A casa vem substituir les llimes tradicionals per llimones per diversos motius. Es més fàcil trobar llimones, i a més a més, entra molt millor així; es més suau i entra com aigua.
Us garantitzo un pet com cal.
Bona cuina!

2007 is over

2007-12-31T09:14:00.000+01:00

Be, acaba un any de canvis, moviment i novetats.

Em vaig llençar a la piscina amb una nova feina, de moment la cosa arrenca molt a poc a poc, però aguantem, que a partir de l'any es quan tirem cap amunt.

Tancaments i obertures de blogs, tot i que no es cap novetat dins la nostra comunitat. A la nova casa li manquen coses, li manca carisma i història, així que no descarto remodelar l'antiga i tornar-hi.

La comunitat blogger ha crescut, i cada cop som més frics, i sembla que ens conèixem més els uns als altres.

A tots, gràcies per les visites, i molt bona entrada d'any!

El dia dels innocents

2007-12-28T00:01:00.000+01:00

Avui tothom es dedicarà a fer les típiques innocentades, i tothom que te blog, a inventar-se coses per penjar, noticies falses o imatges trucades. Be, com que això ja ho faig tot l'any, us deixo el retrat del primer Sant Innocent de la història, aquell a qui van fotre la innocentada més sonada. Sant Josep.

A 25 de desembre...

2007-12-24T16:27:00.000+01:00

Comença la marató. Aquests dies després del que uns acaben tips, gástricament parlant; i els altres farts, psicològicament parlant. Menjar, beure, carn d'olla, cava, mantecaos, pollastre, gambes, vi, turróns, etc etc. La veritat es que una mica embafa. Hi ha tradicions encara més exagerades com empalmar el dinar amb el sopar, entaular-se a les 2 i aixecar-se a quarts d'onze. Vòmits a mitja nit, sales de fruta Eno, esmorzars a base de un yogurt i poca cosa més, que avui anem a ca la tieta.

També tenim els dies de comprar regals; aglomeracions, gent histèrica barralant-se per l'ultim exemplar de la Barbie divorciada extorsionadora. Les cues a les caixes dels grans magatzems, carregats de caixes de joguines, fotent cops al de devant a veure si es despista i et pots colar. Aixafant velles que volen passar perquè només tenen un producte, o perquè son velles. Un plaer les compres. A més, t'ho amaneixen tot amb aquelles nadales de tota la vida; el Tamborilero, Hacia Belén va una burra, etc...

I no ens podíem deixar els especials de nadal televisius. Resums dels moments més suposadament divertits de l'any, el "Por que no te callas", els forats de l'Ave, la lliga del Madrit. O les gales de cap d'any amb Julio Iglesias, Mari Trini i els pits de la Sabrina.

Per tot això i moltes coses més, us vull desitjar felices festes. Feu el que us surti de les boles, no connecteu la tele i sobretot, sobretot, no menjeu polvorons mentre beveu Baileys; la bola que es forma ha de ser descomunal.

Una mica d'història

2007-12-20T09:17:00.000+01:00

... del còmic.

Veient que a la gent li ha agradat les versions de Batman i Flash "infantilitzades", us explicaré d'on surten les versions dels super-herois en versió baby.

Que jo recordi, els primers van ser els X-babies, clons miniaturitzats dels X-Men aparescuts per primera vegada al 1986.

Son unes curioses creacions del gran i prolífic guionista Chris Claremont, i del més gran encara dibuixant Arthur Adams. Us explico una mica la història perque es força un auguri del que passa al mon. La Patrulla-X, (traducció dels X-Men a l'espanish) va a parar a un mon gobernat per Mojo, un productor de televisió. Aquest controla el mon controlant tots els canals de televisió i oferint espectacles que mantinguin a la gent prou entretinguda com per poder fer el que li doni la gana sense que li diguin res. Benbé el que passa avui en dia, tots esclaus de la tele. La rebelió, son un grup de gent que emet en canals pirates provant de transmetre la veritat a la gent, son esclaus de la televisió i dels seus espectacles. Tot això amanit amb grans tocs d'humor habituals en aquesta parella de creadors. Els X-Men ajuden els rebels patatin i patatàn. Però com que Mojo, el productor, veu que els X-Men li han fet pujar l'audiència, decideix crear els seus propis clons d'aquests per explotar-los, i neixen els X-Babies.

10 anys després es van treure còmics dels X-Babies, i la gent es va apuntar a la moda de dibuixar superherois infantilitzats i introduir aquestes versions dels personatges a les històries.

De fet, n'he dibuixat molts d'aquesta mena, fins-hi tot el meu primer còmic dibuixat, era de superherois infantils. Sens dubte, son molt agraïts de dibuixar.

Batman & Flash

2007-12-18T18:42:00.000+01:00

Actualització, un Flash, amiguet d'en Batman.

Anècdota!

2007-12-17T10:51:00.000+01:00

Fa uns dies, repassava amb els meus nebots de dos anys els catàlegs de joguines que tenen per reis. Els miràvem, i em vaig adonar, gratament, que un d'ells coneixía al personatge Spiderman. Cada cop que el veia al catàleg, el senyalava i cridaba "Epideman!". Suposo que ho feia perquè va veure que m'agradava.

L'altre dia van venir a casa. Al sentir que veníen, vaig agafar la meva màscara d'Spiderman, qui hagi vist el calendari que va fer El Chiringui sabrà de que parlo. Vaig rebre al fan de l'aràcnid amb la careta posada, i amb gran sorpresa va exclamar "Epideman!!", però va flipar més quan me la vaig treure i em va veure la cara "Tiet!!".

Ara es pensa que soc Spiderman. Quin remei, un gran poder comporta una gran responsabilitat.

Eilean Donan

2007-12-14T00:55:00.000+01:00

El millor castell d'Escòcia. Photoshop a la antigua usanza. Es a dir, com fet a mà.

El burrrru

2007-12-13T09:47:00.001+01:00

Avui inaugurem secció. Secció que pot acabar aquí o que pot continuar, tot està per veure. Tractarem a un personatge a qui, per fets recents, pugui anomenar EL BURRU.

Avui toca Txumari Alfaro. El recordareu per aquell programa anomenat "La Botica de la Abuela", en el que es va fer famós per recomenar beure el primer pixum del dia propi. Deia que era un gran remei i un regulador intern i no se quines altres xorrades.

Aquest home es veu que ha escrit un nou llibre, i es troba de tournée per les teles i ràdios promocionant-lo. Es un paio simpaticot, que et pot fer més o menys gràcia, però inofensiu. Per què de fet, si segueixes els seus consells, el més que et pot passar es que vomitis de beure't els pixums. Però no te cap mal dir que posis una clau sota el coixí del llit per deixar de roncar, o que et ficis aigua de mar pel nas per mantenir-lo net. Però hi ha 2 coses que va repetint durant la tournée que em treuen de polleguera. La primera la va dient per tot arreu. Diu que no hem de beure llet. Que no estem preparats per digerir-la, que som l'unic mamífer que després de l'etapa de la lactància en bebem, i que si la llet es un resultat del que menja i digereix la vaca, es millor menjar-se l'herba que menja la vaca. Tot i que, com be li va dir en Buenafuente, un café amb herba no es tant bo com un tallat.

L'altre, i la que realment em va fer cridar-li "BURRRRU", li va treure el gran Ferran Monegal en un tall televisiu. En aquest tall, en Txumari i en Fernandez Dragó, rient al programa del segon, anaven dient que tot era psicosomàtic. Mira, fins aquí, pots dir que tenen part de raó. Però després, quan van dir que, malaltíes com el càncer també eren psicosomàtiques, vaig estar a punt de llençar el mando contra la tele. Sera BURRRU!

Quan vaig estar malalt, un familiar llunyà, que no hi toca gaire, va venir i em va dir el mateix, que era tot mental, que ell es va curar gràcies a la ment. El pobre no hi es tot, i li van fotre la quimio sense que s'en adonés. Però una persona capaç d'escriure pels seus propis mitjans no em pot dir això. No pot dir-me que els companys d'habitació que es moríen era perquè no eren prou forts mentalment o no se que collons deu pensar. Per això, senzillament, li desitjo una malaltía llarga i dolorosa, i que intenti curar-se pensant.

Trencaclosques

2007-12-12T01:07:00.000+01:00

He de reconèixer que el que més em frenava a l'hora de tornar a obrir el blog era la refidelització de l'audiència o la freqüència dels posts. Vamos, que no em veia amb cor de postejar amb una periodicitat fixe, diària, cada dos dies o quan fos. Aquest, junt amb la manca d'idees que m'afecta de tant en tant era el principal motiu per no haver tornat abans.

D'altre banda em feia falta un lloc on poder penjar les tontades que em passen pel cap, que com ja he dit en el post anterior, a tots ens agrada ensenyar-les i que ens diguin el què. Puta mare nen, dos miserables posts i ja et repeteixes, això durarà menys que un pernil a cal Hrubesch. I esclar, tinc el blog de futbol, i allà no es lloc per penjar audios estranys, històries d'abduccions o ressenyes de fricades. El futbol es massa seriós per barrejar-lo amb coses com la literatura o la canelonia. Així que estava predestinat a obrir de nou un blog.

Per què aquesta successió de frases sense sentit ni tema? Primer perque a hores d'ara no aconsegueixo adormir-me, i això es més productiu que cremar rostolls. I segon, per avisar-vos de que si teniu pensat seguir venint per aquí amb intenció d'aliment espiritual, no us espereu que n'hi hagi cada dia, o cada setmana, o jo que se.

Ara trobo que hauria de posar alguna imatge per adornar el post, però no se m'acut el què, el tema no dona per massa. Be, no se m'acut res graciós, així que ho deixo així.

Vull agraïr aquest premi als visitants del blog que ja han passat, Chiringui, Fórceps, Rai, Sub, Rummy, Joan, Gurb, Kark, Pe, Be, Mo, J, ... Cada cop son mes curts els diminutius. I als que vindran. I al meu gos, que acaba d'adonar-se'n que estic despert i ha vingut a fer-me companyia. Bona nit.

HOLA!

2007-12-11T17:30:00.000+01:00

Hola, torno a ser aquí.

Si, ja se que tanco i obro blogs amb més facilitat que em ventilo els capítols d'Scrubs. Però necessitava tornar a tenir un lloc a on abocar les meves porqueríes i allò que en podríem arribar a anomenar pensaments. Suposo que també penjaré els meus dibujus perquè en digueu la vostra, més que res per què m'agrada, com a tothom, que em diguin cosetes.

Ara vindrà tota la conyeta, que si ja et vem dir que no aguantaríes, que si jiji que si jaja; si, i què? Lo be que li va a la meva ja prou fracturada psique tenir un lloc on vomitar les coses, això no es paga amb diners!

Au, aquí queda, encara que sigui com a post de prova o com a post de benvinguda.

Qui vulgui inaugurar els comentaris, només cal que cliqui ja sap on.