De tant en tant sento una cançó coneguda que feia temps que no sentia, o a la que mai li havia donat importància, i m'obsessiono amb ella. Em va passar de petit, quan tenia uns 10 anys, amb Bohemian Rapsody, amb el temps, que recordi, m'ha tornat a passar amb "The Logical Song" de Supertramp, "Money for Nothing" dels Dire Straits, el "Bring on the Night" d'Sting, i en podría dir moltes mes.
Les característiques d'aquesta obsessió son:
- La sento per què em posa de molt bon rotllo, tot i quq corro el risc d'avorrir-la.
- Intento buscar la discografía de l'autor, per conèixer més a fons el tema, i veure si n'hi ha d'altres que tinguin el mateix efecte.
- La poso a l'ipod, la gravo en cd pel cotxe, faig el que sigui per sentir-la.
I ara, m'ha agafat amb "Cliffs of Dover" d'Eric Johnson. Un dels que forma part dels denominats Guitar Heroes, com en Joe Satriani o l'Steve Vai per posar un exemple, tot i que s'allunya del metall i les virgueríes de l'ultim, sent més bluesero com els origens del primer.
Aquí us la deixo, no sense fer-vos una pregunta. També us agafen obsessions d'aquestes, amb quines cançons?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
13 comentaris:
Ui, és que jo sóc molt comercialero... A mi també em passa, però els meus gustos són tan particulars que ja no recomano la música que m'agrada, no sigui que algú es faci idees (equivocades o encertades) de mi...
Em va passar (anys abans d'internet i de Napster) amb "boys do fall in love" de Robin Gibb, un dels Bee Gees.
Suposo que podria continuar però tan fort com aquesta no m'ha donat mai. No sé "We didn't start the fire" del Billy Joel; "Girls just wanna have fun", que em va permetre descobrir varies altres cançons ben xules de la Cindy Lauper; "Real Wild child" d'Iggy Pop; "Automatic Lover" de Dee D (didididididi) Jackson; "Lullaby" by The Cure; La cançó de twin peaks, que la tinc sense saber com se diu ni de qui és; "You might think" i "magic" de Cars; de Mike Oldfield m'agrada un 50% del que té (i això és moltíssim)
I així més actualillo m'ha encantat el "Let me out" de Dover, varies de la Shakira i el (ho sento, però m'encanta de debò) el "Opá yo viazé un corrá" de El Koala...
Són alguns exemples...
Àlex, aquest matí li he enviat un mail a kark dient-li que like a hurricane de Neil Young em fot la pell de McChicken. Crec que l'he escoltat 10 cops aquest matí. La seva resposta ha estat que mirés el teu post. Jo pensava que no hi era a la llista de convidats, però ara veig que he pogut entrar ;-). Et deixo la cançó i ja em diràs. Em passa amb moltes, no tinc temps ara per fer la llista complerta!!!
http://www.goear.com/listen.php?v=8f18354
Uff tant com per buscar la discografia i això no...però sentirles a totes hores i cantarles per lo bajini...
My Sharona, per exemple...tinc époques de my sharona... i el tainted love, aquesta també.
crec que tots en tenim. Jo per exemple tinc époques de los planetas (un buen día), altres de Macaco (Giratutto), i moltes més.
Però a mí el que més m'agrada és compartir-la amb el grup d'amics, portes una cançó al cap, li poses a un altre i a ell li passa el mateix que tú. Ex: Dub Manifest o Big Beñat de Fermín Muguruza. Eh Gurb!
Bon Post mestre!
@Pe
Odio Tainted Love, i odio més la versió de la Unión. ;-)
a mi Tainted Love m'agrada. Fins i tot la versió de Manson...
afegiria uan caracteristica... no trobes altres coançons seves tant bones com la que t'acabas de obsessionar.
curiosament, hem va passar amb bohemian rapsody. tambe amb "killing me softly", no l'original, sino la dels "the fugees"
ah! i tambe busco versions de la mateixa canço, encara que amb algunes no es pot fer
Això últim, eldeu, depén molt més de la cançó amb la que t'obsessiones.
Si es una d'un grup d'un sol èxit. No en trobaràs cap altre de millor.
Però amb el temps trobes que Queen en te de millors que el Bohemian.
Home, a mi de The Cars, després de trobar el "You might think", em va permetre a arribar al "Magic", que ja la coneixia però no tenia ni idea de qui era, ni com es deia ni res...
No estic tant pillat per la musica com per obsessionar-me (tal vegada per falta de temps i tb per escoltar musica basicament comercial).
El que si m'ha passat diverses vegades és començar a xiular una canço o cantarrujearla mentalment i sentir al company del costat que està cantant la mateixa canço !!!
Telepatia, coincidència, cabòries... els mateixos pesims gustos musicals ????
Molt de suc el post Àlex.
Molt bé, Gurb... és una gran cançó
Molt malament, karakyu...es un gran cançó:
Take my tears and that's not nearly all
Oh...tainted love
Tainted love
Això si, Pe. Mai l'escoltis del revés. Invocaràs al mateix José María Gutiérrez, aka Guti...
kar sem iskal, hvala
Publica un comentari a l'entrada