Les animalades de l'alex continua en lesanimalades.wordpress.com

Substitution

CLIQUEU

Cançons obsessives

De tant en tant sento una cançó coneguda que feia temps que no sentia, o a la que mai li havia donat importància, i m'obsessiono amb ella. Em va passar de petit, quan tenia uns 10 anys, amb Bohemian Rapsody, amb el temps, que recordi, m'ha tornat a passar amb "The Logical Song" de Supertramp, "Money for Nothing" dels Dire Straits, el "Bring on the Night" d'Sting, i en podría dir moltes mes.

Les característiques d'aquesta obsessió son:
- La sento per què em posa de molt bon rotllo, tot i quq corro el risc d'avorrir-la.
- Intento buscar la discografía de l'autor, per conèixer més a fons el tema, i veure si n'hi ha d'altres que tinguin el mateix efecte.
- La poso a l'ipod, la gravo en cd pel cotxe, faig el que sigui per sentir-la.

I ara, m'ha agafat amb "Cliffs of Dover" d'Eric Johnson. Un dels que forma part dels denominats Guitar Heroes, com en Joe Satriani o l'Steve Vai per posar un exemple, tot i que s'allunya del metall i les virgueríes de l'ultim, sent més bluesero com els origens del primer.
Aquí us la deixo, no sense fer-vos una pregunta. També us agafen obsessions d'aquestes, amb quines cançons?

I love this camera

M'encanta fer fotos amb aquesta càmera, la Lomo Fisheye. I més d'aquestes frics.

Vaga de traductors?

De tots es coneguda la vaga de guionistes de Hollywood. Però us porto el trailer de "El caballero oscuro", la horrible traducció de "The dark knight", la propera película de Batman.

Us deixo primer el vídeo del trailer traduït, pèsima la veu del Jòker, i després la versió original amb subtítols, per cert, frases del doblatge que no tenen res a veure amb l'original. Aniré a veure la segona, evidentment.

El caso Vodafol (II)

Aquest matí he parlat amb el comercial. Us poso en antecesors. Ja va intentar fotre-me-la doblegada quan em va dir que, el servei de correu venia amb la tarifa plana que estava pagant; i després se li va escapar que era un extra que havia de pagar.Així que ja li vaig dir llavors que tumà pel cul, que marxava a Orange. Llavors em va dir que , com a compensació, els 2 primers mesos de connexió m'els deixava gratis i, si no em convencía després, em donava de baixa. Després em va arribar un mailing de Vodafone dient-me que els autònoms teníem els 2 mesos d'internet gratis. Així que de compensació, res. Per això ja li he cantat les 40, però també li he dit que, com a comercial, chapeau, que sabia fotre-les ben doblegades.
Doncs be, resumint, el comercial m'ha dit que no era possible que m'haguèssin renovat la permanència sense que haguès signat res, que m'ho confirmaría i em deia alguna cosa.
Tot això després de dir-li que si el tenia renovat, la meva intenció era anar a la OCU i fotre el camp.

Seguiré informant. Si al final no hi ha permanència, fotré el camp amb una satisfacció...

A piratejar se ha dicho

Els poso en antecedents. Em compraré l'iPhone quan arribi a aquest estat. Per què sí, per què em surt dels nassos. Problema, el treurà Movistar. Lagarto lagarto. La companyía de Telefònica em dona menys confiança que el Bisbe Canari a la porta d'una escola. Jo soc de Vodafone, i fa poc vaig canviar el contracte i el mòbil, i em preocupava el tema de la famosa permanència de 18 mesos. Ja feia temps que havia passat el temps de la permanència anterior, però al canviar el telèfon, volia anar amb peus de plom. No vaig signar res, no va sortir a cap conversa amb el comercial el mot "permanència"; així que vaig pensar, perfecte, quan surti l'iPhone et passes a Movistar, total, tots ens donen pel cul.

Avui em truca una comercial de Vodafone dient-me que estan fent una renovació de terminals. Li hai dit que l'acabava de renovar, que gràcies però no em feia falta. Ella m'ha dit que ok, que si, que ho veia ara, que tenia la permanència fins al 2009. Comorl!? Pareu les rotatives! Jo no he signat res senyoreta!

Doncs es veu que l'han renovat pel morro. Es pot fer? Ni idea, amb aquest tema juguen amb el client com els dona la gana.

Ara em queden 2 opcions. La primera, i que tiraré endevant, es anar a veure el comercial, que ja va intentar fotra-me-la doblegada, però el vaig enganxar; i cantar-li les 40, i les 70 si cal.

Si aconsegueixo sortir-me'n, quan surti el telèfon de Apple els fotré el salt. Si no, només em quedarà la segona opció; piratejar-lo. Cosa que no vull fer per tema d'actualitzacions, però ells m'hi obliguen. Cabrons.

Aquí arriba el nou, iJam

Més dibuixos

Demanava en Minu un Hulk miniaturitzat. Aquí el teniu.

Caipirinha Buen Ronsito

Per començar l'any, us penjo aquí la recepta del plat tipic dels sopars a casa meva; l'olla de caipirinha. No es una caipirinha ortodoxa, així que la he rebatejat com "Caipirinha El Buen Ronsito". El Buen Ronsito era una agrupació de barra de bar a la que pertanyia amb els meus ex-companys de pis. El nom ja us dona una idea del que era.

Olla de Caipirinha "El Buen Ronsito"

Ingredients:
Llimones, moltes, o en el seu defecte "Limón & Nada" de Minute Maid
Sucre, 350-400 gr. aprox.
Gel, una bossa.
Cachassa, mitja ampolla

Comencem triturant el gel. Dins de la mateixa bossa, i amb una mà de morter, anem triturant uns quants glaçons. No tots, ja que els que queden sencers ens ajudaràn a mantenir la beguda freda durant la nit. Un cop treballat el gel, l'aboquem a l'olla.


Si optem per llimones naturals, més bo, però més laboriós; n'hauriem d'esprèmer unes 8 o 10, depén del suc de la llimona. El suc l'aboquem a l'olla, i tallem les restes de llimona a quarts i ho posem també a l'olla. Aquestes aniràn deixant el suc, i li donen un toc de color al tema. En cas que us decanteu pel "Limón & Nada", digníssim dubstitut, només cal que espremeu un parell de llimones per donar el toc de color a l'olla, i hi aboqueu una ampolla sencera del "Limón & Nada".


Un cop tenim això, ho barrejem una mica perquè tot agafi el gustet, i hi aboquem la cachassa. Anem tirant, no la mitja ampolla de cop, proveu amb un quart i aneu tastant per veure si ho trobeu fort o fluix, aneu corretgint per trobar el punt.


Barrejem i hi afegim el sucre. Igual que la cachassa, no ho feu de cop, aneu abocant i tastant, una de les gràcies del beuratge es que ja aneu pet només de fer-lo. Abans de tastar-lo remeneu be, es imprescindible que el sucre es disolgui.


I ja està, ara només cal servir-la amb el cullerot i gaudir-la.
Ja no teniu excuses per dir-me, "quina enveja les teves caipirinhes", aquí teniu la recepta, i com veureu, no es gens complicat. A casa vem substituir les llimes tradicionals per llimones per diversos motius. Es més fàcil trobar llimones, i a més a més, entra molt millor així; es més suau i entra com aigua.
Us garantitzo un pet com cal.
Bona cuina!