A 25 de desembre...

Comença la marató. Aquests dies després del que uns acaben tips, gástricament parlant; i els altres farts, psicològicament parlant. Menjar, beure, carn d'olla, cava, mantecaos, pollastre, gambes, vi, turróns, etc etc. La veritat es que una mica embafa. Hi ha tradicions encara més exagerades com empalmar el dinar amb el sopar, entaular-se a les 2 i aixecar-se a quarts d'onze. Vòmits a mitja nit, sales de fruta Eno, esmorzars a base de un yogurt i poca cosa més, que avui anem a ca la tieta.

També tenim els dies de comprar regals; aglomeracions, gent histèrica barralant-se per l'ultim exemplar de la Barbie divorciada extorsionadora. Les cues a les caixes dels grans magatzems, carregats de caixes de joguines, fotent cops al de devant a veure si es despista i et pots colar. Aixafant velles que volen passar perquè només tenen un producte, o perquè son velles. Un plaer les compres. A més, t'ho amaneixen tot amb aquelles nadales de tota la vida; el Tamborilero, Hacia Belén va una burra, etc...

I no ens podíem deixar els especials de nadal televisius. Resums dels moments més suposadament divertits de l'any, el "Por que no te callas", els forats de l'Ave, la lliga del Madrit. O les gales de cap d'any amb Julio Iglesias, Mari Trini i els pits de la Sabrina.

Per tot això i moltes coses més, us vull desitjar felices festes. Feu el que us surti de les boles, no connecteu la tele i sobretot, sobretot, no menjeu polvorons mentre beveu Baileys; la bola que es forma ha de ser descomunal.