Fa uns dies, repassava amb els meus nebots de dos anys els catàlegs de joguines que tenen per reis. Els miràvem, i em vaig adonar, gratament, que un d'ells coneixía al personatge Spiderman. Cada cop que el veia al catàleg, el senyalava i cridaba "Epideman!". Suposo que ho feia perquè va veure que m'agradava.
L'altre dia van venir a casa. Al sentir que veníen, vaig agafar la meva màscara d'Spiderman, qui hagi vist el calendari que va fer El Chiringui sabrà de que parlo. Vaig rebre al fan de l'aràcnid amb la careta posada, i amb gran sorpresa va exclamar "Epideman!!", però va flipar més quan me la vaig treure i em va veure la cara "Tiet!!".
Ara es pensa que soc Spiderman. Quin remei, un gran poder comporta una gran responsabilitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
14 comentaris:
hola!
es cert que molts nanos coneixen l'spiderman gracies a les pelis, i nosaltres que ens varem passar anys i panys llegint els comics tot esperant en un futur una peli que estigues bé , tot i que existien aquelles pelis dels 70-80 ..
gran final de post...un gran poder comporta una gran responsabilitat... un bonica "saga" a l'spiderman de fa uns anyets..
Benvingut a casa meva elamigoinformatico.
T'hauries de buscar un diminutiu. ;)
jajajajajajaja...ets el seu heroi...dintre de poc et trobaràs als nens del seu cole demanant-te autògrafs ;)
Jo era més de Batman i ara sóc més de Barman... Després d'aquests moments dedicats a l'humor em trec vermella, però ho havia de dir...
Amb el que es demostra que per un nen de 2 anys el fet de que la porta de casa del seu tiet l'obri Spiderman es un fet absolutament normal.
Increible la teva mala llet en treuret la máscara. Jo crec que tindries que haver aguantat el teu paper de Spiderman tota l'estona que el tinguessis per casa.
("una vegada Spiderman em va donar el yogurt mentres cantavem el gall i la gallina..")
Pica molt.
jo no colo de Spiderman, mes aviat del tio que es va menjar a Spiderman
JAJA, muy bueno Alex. Tus sobrinos todavía no saben la suerte que tienen contigo. Ya se irán dando cuenta a medida que se hagan mayores. Ya lo verás.
Un abrasso neng.
Puede ser que ellos hayan conocido o vean a Spiderman a través de los capítulos que dan en Digital Plus. Yo tengo 1 sobrino de 11 años y le encanta.
Ens estàs intentant dir que ets el desaparegut Ben Reilly, d'incògnit?? O el veritable P. Parker? Amb això dels clons no se sap mai...
Moi, no se donde lo ven, pero está claro que lo conocen. El problema será mio cuando crezcan y lleguen a poder coger mis figuritas.
Chiringui si quieres ser veneno, jugamos.
Be, la meva identitat es mantindrà en secret.
Doncs has tingut sort.
El nomral és que en veure l'Epideman (ojo, a TVE ho pronuncien igual) s'hagués fotut a plorar i fer brams.
Són realment insuportables.
L'idol de la meva filla és el Pocoyo y la veritat és que em cauria l'ànima al terre si cap vegada es dirigís a mí cridant-me com a POCOYOOOOÓ like your nephew.
Hola a tots,
Escric aquí per a donar a conèixer:
http://zona.spideramn.cat
un espai per a debatre, per a compartir i per a conèixer gent.
Us hi animo a participar.
Per cert, us dona rabia la nena aquella que us fa callar quan aneu als cinemes balaña?? Teniu curiositat per saber qui és? Quina cara té ara?
http://zona.spiderman.car/nenabalana
Us hi esperem! Àlex. animat-hi!
Publica un comentari a l'entrada