Avui toca Txumari Alfaro. El recordareu per aquell programa anomenat "La Botica de la Abuela", en el que es va fer famós per recomenar beure el primer pixum del dia propi. Deia que era un gran remei i un regulador intern i no se quines altres xorrades.
Aquest home es veu que ha escrit un nou llibre, i es troba de tournée per les teles i ràdios promocionant-lo. Es un paio simpaticot, que et pot fer més o menys gràcia, però inofensiu. Per què de fet, si segueixes els seus consells, el més que et pot passar es que vomitis de beure't els pixums. Però no te cap mal dir que posis una clau sota el coixí del llit per deixar de roncar, o que et ficis aigua de mar pel nas per mantenir-lo net. Però hi ha 2 coses que va repetint durant la tournée que em treuen de polleguera. La primera la va dient per tot arreu. Diu que no hem de beure llet. Que no estem preparats per digerir-la, que som l'unic mamífer que després de l'etapa de la lactància en bebem, i que si la llet es un resultat del que menja i digereix la vaca, es millor menjar-se l'herba que menja la vaca. Tot i que, com be li va dir en Buenafuente, un café amb herba no es tant bo com un tallat.L'altre, i la que realment em va fer cridar-li "BURRRRU", li va treure el gran Ferran Monegal en un tall televisiu. En aquest tall, en Txumari i en Fernandez Dragó, rient al programa del segon, anaven dient que tot era psicosomàtic. Mira, fins aquí, pots dir que tenen part de raó. Però després, quan van dir que, malaltíes com el càncer també eren psicosomàtiques, vaig estar a punt de llençar el mando contra la tele. Sera BURRRU!
Quan vaig estar malalt, un familiar llunyà, que no hi toca gaire, va venir i em va dir el mateix, que era tot mental, que ell es va curar gràcies a la ment. El pobre no hi es tot, i li van fotre la quimio sense que s'en adonés. Però una persona capaç d'escriure pels seus propis mitjans no em pot dir això. No pot dir-me que els companys d'habitació que es moríen era perquè no eren prou forts mentalment o no se que collons deu pensar. Per això, senzillament, li desitjo una malaltía llarga i dolorosa, i que intenti curar-se pensant.
9 comentaris:
Estoy totalmente de acuerdo. Es vergonzoso que alguien pueda lanzar sentencias de ese tipo y se quede tan ancho.
BURRUUUUUU!!!!
Per parts.
Lo de la llet, em sap greu dir-ho però té tota la raó. Fixa't a més que és molt cultural. En moltes contrades, ni es fa formatge ni es beu llet. I que la llet o el formatge costen més de digerir, ho sabem tots. Pero no treu que estan bons de collons.
I per lo segon, si que és una tonteria. Pero matitzant, algú amb bon humor, ganes de tirar endavant, lluitar i tal, té més probabilitats de anar fent, no dic de vèncer la malaltia, sinó de resistir més. Jo ho he vist en un familiar molt proper que tot i estar molt fotut, les ganes de viure poden a la malaltia i fa anys que va fent. A més o menys altibaixos, però qui dia passa, any empeny.
Otrosi, he fet un test i m'ha dit que nivell de superherois soc la txurri invisible dels 4 fantàstics. Es greu ?
Kim, evidentment que l'humor i les ganes t'ajuden, t'ho dic de primerà mà, però la paraula clau es "ajuden". No curen.
I lo de llet, no dic que no, vina c dir el mateix que tu, està tan bo, que tant se m'en fot.
Qualsevol que digui que el càncer es cura mantenint una actitud positiva es un cabronàs. A més crec que li haurien de fotre una multa que s'hi cagués la mare.
Aquestes coses no es poden deixar passar.
el burru aquest segur que és el primer que quan li fa mal el cap va directe a la farmàcia enlloc de beure el pixum...
Jo vaig sentir el troç on deia que la llet era dolenta per la salud. Allà ja vaig canviar de canal.
Per sort, pel que veig...
TOTALMENT d'acord, Alex.
I al tanto, Kim, les raons culturals en l'alimentació venen normalment de raons tan prosaiques com que històricament en hi hagi o no en hi hagi hagut al abast.
Als freds paissos nórdics es foten els gelats de fruites a cremadent perque sempre ha sigut una manera alternativa de menjar fruita i els fabricants treballen a partir de concentrats. Es només un exemple.
Sempre he disfrutat -en mesura- dels programes frikis i dels frikis. Ara, jugar amb la salut des de els mitjans em sembla una barrabasada. En aixó, ni llibertats no hosties. Per mí es tracta de delincuents, de descerebrats o de les dues coses juntes. I no parlo dels frikis sino de qui ho autoritza assegut darrera una taula.
Alex, t'alabo aixó de les dates en no anglosaxó.
Arrivo 1 dia tard...ho sento.
quin perill té la gent que diu aquestes coses, quin perill...
tens raó, un BURRUUUUU ben gran.
Publica un comentari a l'entrada