Trencaclosques

He de reconèixer que el que més em frenava a l'hora de tornar a obrir el blog era la refidelització de l'audiència o la freqüència dels posts. Vamos, que no em veia amb cor de postejar amb una periodicitat fixe, diària, cada dos dies o quan fos. Aquest, junt amb la manca d'idees que m'afecta de tant en tant era el principal motiu per no haver tornat abans.

D'altre banda em feia falta un lloc on poder penjar les tontades que em passen pel cap, que com ja he dit en el post anterior, a tots ens agrada ensenyar-les i que ens diguin el què. Puta mare nen, dos miserables posts i ja et repeteixes, això durarà menys que un pernil a cal Hrubesch. I esclar, tinc el blog de futbol, i allà no es lloc per penjar audios estranys, històries d'abduccions o ressenyes de fricades. El futbol es massa seriós per barrejar-lo amb coses com la literatura o la canelonia. Així que estava predestinat a obrir de nou un blog.

Per què aquesta successió de frases sense sentit ni tema? Primer perque a hores d'ara no aconsegueixo adormir-me, i això es més productiu que cremar rostolls. I segon, per avisar-vos de que si teniu pensat seguir venint per aquí amb intenció d'aliment espiritual, no us espereu que n'hi hagi cada dia, o cada setmana, o jo que se.

Ara trobo que hauria de posar alguna imatge per adornar el post, però no se m'acut el què, el tema no dona per massa. Be, no se m'acut res graciós, així que ho deixo així.

Vull agraïr aquest premi als visitants del blog que ja han passat, Chiringui, Fórceps, Rai, Sub, Rummy, Joan, Gurb, Kark, Pe, Be, Mo, J, ... Cada cop son mes curts els diminutius. I als que vindran. I al meu gos, que acaba d'adonar-se'n que estic despert i ha vingut a fer-me companyia. Bona nit.